Des del 21 de gener de 2017, i després de l’aprovació pel Govern del Reial decret-llei 1/2017, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, els afectats ja compten amb una via extrajudicial per resoldre, de forma senzilla, ràpida i gratuïta, les seves reclamacions derivades de les últimes sentències judicials, com la del 21 de desembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El procediment serà obligatori per a l’entitat financera quan ho sol·liciti el client, que tindrà tres mesos per arribar-hi a un acord i resoldre les reclamacions. Encara que la via judicial sempre està oberta, es tracta d’evitar el col·lapse dels Tribunals i permetre que tot el procés es dugui a terme amb totes les garanties per al consumidor.

Com ja sabrà per diferents mitjans de comunicació, el Govern ha aprovat el Reial decret-llei 1/2017, de 20 de gener -publicat en el BOE del 21 de gener de 2017 i en vigor el mateix dia de la seva publicació-, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, que estableix una sèrie de mesures (com a conseqüència de la sentència del 21 de desembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de la qual ja els vàrem informar en el seu moment, i que estableix la retroactivitat total en la devolució de les clàusules sòl opaques dels contractes hipotecaris, i no només des de la Sentència del 9 de maig de 2013 de Tribunal Suprem) que tenen per objecte facilitar la devolució de les quantitats satisfetes indegudament pel consumidor a les entitats de crèdit en aplicació de determinades clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària.

En ell s’estableix una via extrajudicial per resoldre, de forma senzilla, ràpida i gratuïta, les reclamacions dels consumidors. El procediment serà obligatori per a l’entitat financera quan ho sol·liciti el client, que tindrà tres mesos per arribar-hi a un acord i resoldre les reclamacions. Encara que la via judicial sempre està oberta, es tracta d’evitar el col·lapse dels Tribunals i permetre que tot el procés es dugui a terme amb totes les garanties per al consumidor.

A continuació li expliquem els punts més rellevants que estableix la norma: 

• Les mesures previstes en la norma s’aplicaran als contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària que incloguin una clàusula sòl en què el prestatari sigui un consumidor.

Atenció. S’entendrà per consumidor qualsevol persona física que reuneixi els requisits previstos en l’article 3 del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre. En conseqüència “la persona física que actuï amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió”. Són també consumidors les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial.

S’entendrà per clàusula sòl qualsevol estipulació inclosa en un contracte de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària a tipus variable, o per al tram variable d’un altre tipus de préstec, que limiti a la baixa la variabilitat del tipus d’interès del contracte.

Per tant, només es poden acollir a la norma consumidors i únicament en relació amb les clàusules sòl. Empresaris o autònoms que hagin concertat el préstec per al seu negoci no s’hi poden acollir.

La norma habilita al Govern per regular l’extensió de l’àmbit d’aplicació a altres consumidors relacionats amb el prestatari de contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària (com per exemple, podria ser el cas dels fiadors).

• El procediment extrajudicial és voluntari per al consumidor i obligatori per als bancs quan ho sol·liciti el client. Les entitats financeres tindran un mes per engegar les mesures necessàries per complir amb aquest procediment extrajudicial (conclou el 21 de febrer de 2017). No obstant això, les reclamacions ja es poden presentar.

Atenció. Els bancs hauran de posar a la disposició dels seus clients, en totes les oficines obertes al públic, així com a les seves pàgines web, la informació que es detalla, relacionada amb l’efectiva execució d’aquesta norma. No inclou l’obligació de tenir un model de formulari. Hauran de disposar d’un departament o servei especialitzat que tingui per objecte atendre les reclamacions presentades. Han de garantir que aquest sistema és conegut per tots els consumidors amb clàusules sòl en els seus contractes. També informaran els seus clients que les devolucions acordades poden generar obligacions tributàries. I comunicaran a l’Agència Tributària la informació relativa a les devolucions acordades.

• Aquesta via s’inicia quan el consumidor presenti la reclamació a la seva entitat de crèdit. Així doncs, les entitats de crèdit no estan obligades a proposar-ho. Tindrà caràcter gratuït entre el banc i el consumidor.

Una vegada rebuda la reclamació, l’entitat pot acceptar-la o no (en el cas de no admetre-la l’única via possible és la judicial). Si l’admet, haurà de remetre al consumidor el càlcul dels diners a retornar, que inclou la quantitat pagada de més per la clàusula sòl més els interessos legals de demora que corresponguin.

• El consumidor ha de manifestar si està d’acord amb la proposta del banc. Si no hi està d’acord, el client podrà acudir a la justícia.

• Per defecte, la devolució del cobrat de més per les clàusules sòl serà en efectiu, però existeixen altres possibilitats com que el client i el banc renegociïn les condicions de la hipoteca reduint la quota mensual en un tant per cent o amortitzant capital. Si prefereix la devolució en efectiu, el banc l’hi haurà d’abonar en un termini màxim de tres mesos des de la reclamació inicial. Si les parts acorden una altra fórmula, l’acceptació per part del client serà manuscrita després d’haver estat degudament informat del valor econòmic de la mesura alternativa. Per a això té 15 dies.
  

• Encara que el consumidor hagi acabat de pagar la seva hipoteca, pot acollir-se al procediment extrajudicial per recuperar els diners pagats de més al seu moment sempre que l’acció no hagi prescrit.

• Si ja s’ha iniciat el procediment judicial, però encara no ha estat resolt, el consumidor pot acollir-se al procediment extrajudicial. En aquest cas ambdues parts poden sol·licitar la suspensió del procediment judicial.

• Si el consumidor inicia el procediment judicial perquè no ha arribat a un acord en la reclamació extrajudicial i la sentència que obté és econòmicament més favorable per a ell, el banc serà condemnat a pagar les costes. Si el client va directament als jutjats i l’entitat de crèdit s’avé abans del tràmit de contestació a la demanda, l’entitat no serà condemnada en costes: cada part assumirà la seva part de les despeses judicials.

• Es preveu una reducció substancial dels aranzels notarials i registrals derivats dels acords al fet que puguin arribar les parts com a conseqüència d’aquest procediment extrajudicial.

• Per a les quantitats percebudes, es reforma la Llei de l’IRPF perquè, en el cas de devolució de quantitats indegudament cobrades per clàusules sòl, es garanteixi la neutralitat fiscal per al consumidor.