La condonació per part del soci del deute que té l’empresa amb ell, tindrà la consideració de més fons propis per a la societat, en la proporció que correspongui al percentatge de participació que aquest soci ostenta en l’entitat, i, per la part restant, la consideració d’ingrés de l’exercici, el qual formarà part de la base imposable del període impositiu en què es dugui a terme la condonació, tributant en l’impost sobre societats.

 

En molts moments, quan el negoci té problemes, és habitual que els socis de l’empresa facin aportacions econòmiques per permetre que la companyia pugui seguir funcionant, per a això se sol utilitzar el “compte corrent” dels socis amb la societat.

Pot succeir que un soci i la societat mantenen un compte corrent entre si amb un saldo positiu a favor del soci, i davant l’expectativa de no cobrar el saldo del compte corrent, el soci es pot plantejar condonar el deute a la societat. Doncs bé, la pregunta que es pot plantejar és si donada la condició de soci, podria condonar el deute sense més i sense efecte fiscal immediat.

 

Efectes fiscals: aportació als fons propis

D’acord amb la normativa civil, la condonació està sotmesa als preceptes que regeixen les donacions.

En relació amb les subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris el Pla General Comptable (PGC) disposa que no constitueixen ingressos, i que s’han de registrar directament en els fons propis, independentment del tipus de subvenció, donació o llegat que es tracti.  En aquest sentit es pronuncia l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), sobre el tractament comptable de la condonació de crèdits i dèbits entre empreses del mateix grup.  Així, l’ICAC assenyala que a la vista d’aquest tractament, la norma comptable sembla rebutjar la possibilitat que entre soci i societat pugui existir com a causa del negoci la mera liberalitat. Per contra, la solució que es recull per a aquestes transaccions guarda sintonia amb la causa mercantil que empara les ampliacions de capital.

Des d’una perspectiva estrictament comptable, la societat donatària experimenta un augment dels seus fons propis i el donant comptabilitzarà, amb caràcter general, un valor més elevat de la seva participació tret que, existint altres socis de la societat dominada, la societat dominant realitzi una aportació en una proporció superior a la que li correspondria per la seva participació efectiva.

D’acord amb tot l’anterior, la condonació per part del soci del deute que té la societat amb ell, tindrà la consideració de més fons propis per a la societat, en la proporció que correspongui al percentatge de participació que aquest soci ostenta en l’entitat, i, per la part restant, la consideració d’ingrés de l’exercici, el qual formarà part de la base imposable del període impositiu en què es dugui a terme la condonació.

 

És a dir:

El soci disposa del 100% del capital: a efectes fiscals, la condonació del préstec per la seva banda es considerarà una aportació als fons propis (com si es tractés d’una ampliació de capital), i ni la societat ni el soci hauran de tributar per això.

El soci no té el 100% del capital: si en l’empresa hi ha altres socis, encara que siguin familiars, la neutralitat fiscal indicada més amunt només es produirà per l’import que correspongui a la part proporcional de la seva participació, mentre que per la part restant l’efecte serà el següent:

• Per a l’empresa es considerarà un ingrés en l’exercici en el qual es produeixi la condonació, pel qual haurà de tributar.
• Per al soci, no podrà considerar aquest excés com un valor més elevat de les seves participacions (pel que, si en el futur les ven, no podrà computar aquesta quantitat com a major valor d’adquisició).