El control i vigilància de l’ús de les eines informàtiques posades a la disposició dels treballadors està emparat per l’Estatut dels Treballadors, si bé aquesta vigilància i control no pot suposar la violació de la dignitat i intimitat del treballador i el secret de les comunicacions.

Recentment la majoria dels mitjans de comunicació es feien ressò d’una sentència del 5 de setembre del 2017 dictada el Tribunal Europeu de Drets Humans que prohibeix controlar les comunicacions o l’ús privat d’internet en el treball. En concret, assenyala el Tribunal que constitueix una vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions vigilar els missatges enviats per un treballador mitjançant mitjans propis de l’empresa i accedir al seu contingut, si no havia estat prèviament informat d’aquesta possibilitat, fins i tot si existien normes en l’empresa que prohibien la seva utilització amb finalitats personals.

En aquesta sentència es determina que per avaluar la legalitat del control de les comunicacions dels empleats s’han de ponderar els següents elements:

• Si el treballador ha estat notificat de la possibilitat que la seva activitat pot ser monitorada.
• El grau d’intromissió de l’empresari (durant quant temps es perllonga, a quins arxius s’accedeix i quantes persones accedeixen al resultat del monitoratge).
• L’existència d’una raó legítima empresarial que justifiqui el monitoratge (a l’ésser, per defecte, una mesura intrusiva i invasiva).
• Si es podrien haver utilitzat mètodes de monitoratge menys intrusius que l’accés directe al contingut de les comunicacions del treballador. L’ús que dóna l’empresa al resultat de l’activitat de monitoratge i si s’utilitza per aconseguir l’objectiu que el justificava.
• L’existència de mecanismes de salvaguarda per a l’empleat, garantint que l’empresari no accedeixi al contingut de les comunicacions sense la prèvia notificació al treballador.

Aquests factors han de ser valorats pels tribunals nacionals per realitzar la ponderació dels interessos en conflicte (poder disciplinari de l’empresari enfront del dret a la intimitat i al secret de la correspondència del treballador) i determinar així si el monitoratge és ajustat a dret.

A Espanya, l’article 18 de la Constitució garanteix el dret a la intimitat personal i familiar, així com el secret de les comunicacions.

L’actual doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència del Tribunal Suprem, estableix que les empreses han d’informar el treballador de les seves polítiques de control de l’ús de les eines informàtiques abans de prendre mesures disciplinàries.

Les empreses poden vigilar els correus interns i les xarxes socials dels seus treballadors, utilitzades des dels dispositius facilitats, però tenint en compte especialment que aquells han de ser conscients, mitjançant un avís o comunicació prèvia que els seus equips poden ser monitorats. Al seu torn, el control ha de ser proporcional, necessari i el menys invasiu possible, avaluant l’equilibri entre el dret de l’interès empresarial i la privadesa del treballador.

Per tant, qualsevol mesura de control dels empleats haurà de ser proporcional a l’objectiu perseguit i assegurar la protecció d’aquest treballador contra l’arbitrarietat.