La durada de la jornada de cada treballador és l’estipulada en el contracte de treball. En el contracte s’hi haurà d’indicar el nombre d’hores que ha de prestar serveis, indicant el seu nombre en còmput diari, setmanal, mensual o anual. La durada signada haurà de respectar el límit establert en el conveni col·lectiu, i en tot cas el límit màxim de 40 hores setmanals en còmput anual. No es podran fer més de 9 hores diàries normals de treball, tret que en el conveni o, si no n’hi ha, en un acord d’empresa, es pactés una altra distribució del temps de treball diari. Els treballadors menors de 18 anys no podran realitzar més de vuit hores diàries en les quals queden incloses les dedicades a la formació, ni tampoc hores extraordinàries. A més, cal tenir en compte, que existeixen jornades especials en atenció a la naturalesa de treball (hostaleria, comerç, etc.) i també en atenció a les característiques del treballador (reduccions per cura de fills o familiars, etc.).

 

Els volem informar de la durada de la jornada de treball i dels possibles dubtes que en l’àmbit laboral es produeixen sobre aquest tema. Com ja sabem, tot treballador ha de fer diàriament la seva jornada de treball. Ara bé, podem preguntar-nos: quant dura legalment?, quant temps té el treballador per descansar?, quins tipus de jornada existeixen?, l’empresa pot fer una distribució irregular de la jornada de treball?, què passa amb el dret del treballador a l’adaptació de la jornada per conciliar la seva vida familiar i laboral?

A continuació, de manera resumida, els donem la resposta a algunes d’aquestes preguntes.

 

Durada de la jornada de treball

La durada de la jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o en els contractes de treball, respectant la durada màxima legal de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

Això significa que el conveni col·lectiu pot pactar jornades inferiors a 40 hores (37,5, 35, etc.), i s’haurà de respectar aquest límit en ser més beneficiós que el de 40 hores.

Què significa 40 hores setmanals en còmput anual? Significa que no sempre un treballador ha de prestar 40 hores cada setmana, sinó que al llarg de l’any les hores treballades dividides per les setmanes treballades, no poden superar les 40 setmanals.

 

Límits de la jornada

Els límits que legalment s’estableixen i que cal tenir en compte sobre aquest tema són:

a) La jornada no podrà superar les 40 hores setmanals com a mitjana en còmput anual;

b) Entre jornada i jornada el treballador haurà de descansar, com a mínim, 12 hores. En cas que es treballi en règim de torns quan es passa del torn de nit al de matí aquest límit és disponible fins a un mínim de 7 hores entre el final d’una jornada i el principi de l’altra;

c) El descans mínim setmanal acumulable com a màxim en un període de 14 dies, serà de dia i mig per cada setmana, és a dir, serà de 36 hores com a mínim. Com a regla general comprèn el diumenge i la tarda del dissabte o matí del dilluns, però es pot canviar;

d) No es podran fer més de nou hores diàries normals de treball, tret que en el conveni o, en cas que no n’hi hagi, en un acord d’empresa, es pactés una altra distribució del temps de treball diari. Els treballadors menors de 18 anys no podran realitzar més de vuit hores diàries en les quals queden incloses les dedicades a la formació, ni tampoc hores extraordinàries;

e) A més de l’anterior, amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes cal tenir en compte el dret del treballador a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en els termes que s’estableixin en la negociació col·lectiva o en l’acord al fet que arribi amb l’empresari respectant, si escau, el previst en aquella.

D’acord amb les regles anteriors, es pot pactar que la distribució de la jornada al llarg de l’any pugui ser regular o irregular. A més convencionalment no només es pot concretar la jornada de treball, també es pot millorar la regulació legal que estableix el límit de les 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual com un mínim de dret necessari constitutiu d’un topall màxim i per tant susceptible de millora a favor del treballador amb la reducció del nombre d’hores que al llarg de l’any conformen la jornada anual a temps complet. I el mateix es pot dir respecte al contracte de treball, que d’acord amb la regulació legal i convencional aplicable, podrà regular-se la jornada de treball del treballador en el sentit de millorar la regulació aplicable al treballador.

A més, cal tenir en compte, que existeixen jornades especials en atenció a la naturalesa de treball (hostaleria, comerç, etc.) i també en atenció a les característiques del treballador (reduccions per cura de fills o familiars, etc.)

 

Els treballadors tenen dret a interrupcions de la jornada per fumar?

La Llei 28/2005, de 28 de desembre, reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicació dels productes del tabac, no diu res sobre la possibilitat que el treballador interrompi la seva jornada per fumar. L’única cosa que la Llei prohibeix és que es fumi al centre de treball o, si escau, a les zones no habilitades a aquest efecte.

Així doncs, no hi ha res que impedeixi que l’empresa pacti -però tampoc l’obliga a fer-ho- amb els representants dels treballadors en conveni col·lectiu o en acord d’empresa o simplement, per la via de la tolerància aquesta possibilitat, establint les interrupcions que s’estimin oportunes a aquests efectes.

Aquests pactes plantegen, no obstant això, problemes des de diverses perspectives:

a) D’un costat, des de la perspectiva de la igualtat de tracte i la no discriminació amb els treballadors no fumadors, en la mesura en què no es podria permetre treballar menys a uns que a uns altres per raó de la seva addicció al tabac. Per això, l’única manera d’esbiaixar aquest problema seria la de reduir la retribució o la d’augmentar la jornada proporcionalment al temps no treballat per sortir al carrer per fumar, sent probablement la “tolerància empresarial amb els treballadors fumadors” discriminatòria.

b) D’un altre costat, des de la perspectiva de la productivitat empresarial i dels rendiments dels treballadors fumadors beneficiaris d’aquests tipus interrupcions en la seva jornada, es podria provocar un interès real per part de l’empresari de no contractar treballadors fumadors. Per descomptat, una discriminació en la contractació dels fumadors resultaria contrària als drets fonamentals del treballador (dret a la intimitat personal de l’art. 18.1 CE i a la igualtat de treball i no discriminació injustificada de l’art. 14 CE).

 

Descans per “hora de l’entrepà o cafè”

Els treballadors tenen dret a una sèrie de descansos durant la seva jornada laboral. Un d’aquests descansos més habituals és l’anomenat “hora de l’entrepà o del cafè”.

Aquesta hora pot estar establerta en el contracte o en el conveni col·lectiu, però en molts casos els treballadors la gaudeixen, encara que no figuri enlloc, ja que sempre l’han fet.

En aquest cas, encara que l’empresa no estigui obligada per cap norma a concedir aquest temps, si els treballadors gaudien d’aquest dret, la jurisprudència ha establert que l’empresa no pot decidir unilateralment que els treballadors no puguin fer aquesta pausa, o que hagin de recuperar aquest temps. Aquesta decisió, ha indicat la jurisprudència, que és una modificació substancial de les condicions de treball i haurà de seguir les regles establertes en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

Això és així, ja que no haver de recuperar aquest temps o que sigui retribuït s’haurà pogut convertir en un dret adquirit dels treballadors. Perquè això succeeixi haurà de ser una condició més beneficiosa, i que quedi acreditada la voluntat de l’empresa de concedir aquest descans retribuït.

Per veure si és un dret adquirit caldrà estudiar cada cas en concret.

 

Adopció de la jornada per motius familiars

El treballador tindrà dret a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en els termes que s’estableixin en la negociació col·lectiva o en l’acord a què arribi amb l’empresari respectant, si escau, el previst en ella (art. 34.8 ET).

 

Tipus de jornada de treball

Existeixen diversos tipus de jornades segons la seva realització o la seva distribució. Els tipus més importants són:

• Jornada continuada: és quan es realitza tota seguida, amb una petita interrupció obligatòria de mínim 15 minuts.
• Jornada partida: és quan a mitjan jornada s’interromp. Se sol denominar partida a partir que la pausa dura una hora.
• Jornada reduïda: és quan la jornada dura menys del normal per les circumstàncies especials del treball (treballs amb riscos per a la salut, en les mines, en cambres frigorífiques, etc.), i té una regulació especial.
• Jornada d’estiu: és quan es realitza una jornada inferior a l’habitual a l’estiu, compensant-se normalment al llarg de la resta de l’any.
• Jornada a torns: és quan existeixen torns de treball rotatoris entre els treballadors, que s’alternen matí, tarda, i en algunes ocasions nit, segons les necessitats de l’activitat o del servei.

El tipus de jornada que es té en cada empresa sol estar acordat en el conveni col·lectiu o en acords entre empresa i els representants dels treballadors.

 

La distribució irregular de la jornada de treball

L’empresa pot fer una distribució irregular de la jornada de treball el 10% d’aquesta jornada. En el conveni col·lectiu o en un acord entre empresa i treballadors es pot pactar un percentatge més gran de la jornada. Això vol dir, per exemple que si un treballador ha de realitzar 1600 hores a l’any, l’empresa podrà distribuir irregularment 160 hores. Aquesta distribució pot significar que el treballador de vegades faci més hores a la tarda que al matí, o que en temporades de més feina faci més hores.

Aquesta distribució s’ha de fer sempre en els dies laborables del treballador. Si un treballador treballa de dilluns a divendres, l’empresa no podrà distribuir aquest 10% els caps de setmana, o si figura al calendari laboral un festiu, no es podrà treballar aquest dia. En cas que l’empresa imposi treballar un dia no laborable, no serà una distribució irregular, sinó que serà una modificació substancial de les condicions de treball.

Quan es faci aquesta distribució irregular, l’empresa haurà de respectar, en tot cas, la jornada màxima diària, el temps entre jornada i jornada, així com el descans setmanal. A més haurà d’avisar al treballador almenys 5 dies abans del dia i l’hora en la qual es distribuirà irregularment la jornada.

Normalment quan hi ha aquesta distribució irregular, al llarg de l’any, o bé el treballador ha treballat més hores o menys hores, respecte a una distribució normal de la jornada. Amb aquestes hores que sobren o falten, se sol formar el que es denomina una “borsa d’hores”. Aquestes hores s’han de compensar, s’haurà de fer abans del final d’any, i que el treballador anualment no treballi ni més ni menys del que ha de fer-ho. Per conveni o acord, es poden establir altres regles per dur a terme aquesta compensació, però en tot cas la jurisprudència de l’Audiència Nacional exigeix que quedin compensades a 31 de desembre de cada any.

Aquesta distribució irregular no pot afectar els qui tenen reduccions de jornada per guarda legal, ja que seria incompatible amb la conciliació de la vida familiar i laboral.

 

Hores extraordinàries

Quan es treballa més de la jornada ordinària, aquestes hores seran extraordinàries. Aquestes hores s’hauran de compensar amb descans preferentment, i si no, hauran de ser abonades. A l’any solament es poden fer 80 hores extra, encara que per comptar aquestes 80 hores no es tindran en compte les que ja s’hagin compensat amb descans en els 4 mesos següents al fet que es van fer. Tampoc es tindran en compte les hores extra que s’hagin de fer per prevenir o reparar sinistres o danys extraordinari i urgents.

 

Jornada nocturna

El treball nocturn és el que es duu a terme entre les 10 de la nit i les 6 del matí. En aquest cas, els treballadors nocturns no poden tenir una jornada que excedeixi les 8 hores diàries de mitjana, en un període de referència de 15 dies. A més aquests treballadors no poden fer hores extres. En el cas d’un treball a torns, cap treballador estarà en el torn de nit més de 2 setmanes, tret que ho faci voluntàriament.

 

Jornades especials de treball

L’art. 34.7 de l’ET atribueix al Govern la possibilitat d’establir ampliacions o limitacions en l’ordenació i durada de la jornada de treball i dels descansos, per a aquells sectors i treballs que per les seves peculiaritats així ho requereixin.

Aquesta regulació s’ha dut a terme a través del RD 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball que preveu ampliacions de jornada per als següents sectors i treballs:

-Empleats de finques urbanes.

-Guardes i vigilants no ferroviaris.

-Treball al camp.

-Comerç i hostaleria.

-Transport per carretera.

-Transport ferroviari.

-Transport i treball aeri.

-Transport al mar.

-Treball al mar.

-Treballs de posada en funcionament i tancament dels altres.

-Treballs en condicions especials d’aïllament o llunyania.

 

Així mateix, es preveuen limitacions de jornada per als següents treballs:

-Treballs exposats a riscos ambientals.

-Treball al campo.

-Treball a l’interior de mines.

-Treballs de construcció i obres públiques.

-Treball en cambres frigorífiques i de congelació.

 

No obstant això, han de subsistir les normes en matèria de jornada que siguin més favorables i estiguin establertes per disposicions legals i reglamentàries de l’Estat, per conveni col·lectiu i contractes de treball, o per usos i costum locals i professionals.