EL TRIBUNAL SUPREM HA ESTABLERT QUE LES EMPRESES NO ESTAN OBLIGADES A PORTAR UN REGISTRE DE LA JORNADA DIARIA DE TOTA LA PLANTILLA.

Els informem que el Ple de la Sala del Social del Tribunal Suprem, en Sentència del proppassat 23/03/2017, la qual fa pocs dies s’ha donat a conèixer, ha establert que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i horaris pactats, i únicament han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord amb lo establert a l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

Aquesta sentència del Suprem, que casa i anul.la la sentencia de l’Audiència Nacional de data 04 de desembre de 2015, ha posat fi a la incertesa que hi havia en el mon laboral respecte a l’obligació de registre i control de la jornada dels treballadors per part dels empresaris i per tant, arrel d’aquesta sentencia, no és obligatori per a tota la plantilla realitzar un registre de la jornada laboral sinó únicament per a controlar si es porten a terme, o no, hores extres.

El Suprem admet que “convindria una reforma legislativa que clarifiqués l’obligació de portar un registre horari que facilités al treballador la proba de la realització d’hores extraordinàries”, però “aquesta obligació no existeix ara per ara i els Tribunals no poden suplir al legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, per quan, no es tracta, simplement, de registrar l’entrada i sortida, sinó el desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, en el seu cas, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, quan es pacti”.

El Suprem refusa “portar a terme una interpretació extensiva de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors imposant obligacions que limiten el dret com l’establert a l’article 28.3 de l’esmentat text legal i el principi de llibertat de l’empresa que deriva de l’article 38 de la Constitució i ha reconegut el nostre Tribunal Constitucional com imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva (S. 170/2013)”.

Afegeix que la solució donada “no deixa indefens al treballador alhora de provar la realització d’hores extres, doncs a final de mes l’empresa li notificarà el número d’hores extres realitzades, o la seva no realització, lo qual li permetrà reclamar davant aquesta comunicació i en el moment de provar les hores extres realitzades tindrà al seu favor l’article 217.6 de la LEC, norma que no permet presumir la realització d’hores extres quan no es porta el seu registre, però que juga en contra de qui no el porta quan el treballador prova que si les va realitzar”.

A més a més, la sentència del Tribunal Suprem deixa clar que no portar el registre diari d’hores treballades per part dels treballadors de la plantilla no constitueix una infracció, i que obliga a una interpretació restrictiva de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors en quan al control d’hores extres es refereix.

RESUMINT: Les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla a efectes de comprovar si efectivament es compleixen els horaris i la jornada laboral pactada, únicament hauran de dur a terme un registre d’hores extres realitzades.