L’administrador social, per raó de l’acompliment del seu càrrec com a representant i gestor de la societat, assumeix les mateixes obligacions laborals que un empresari personal respecte als seus empleats en matèria de contractació, respecte als drets laborals bàsics, retribució, Seguretat Social, prevenció, promoció, formació professional, informació i consulta amb els representants dels treballadors, negociació, etc.

 

Responsabilitat laboral i de seguretat social

 Dins de l’àmbit laboral, l’administrador de societat és conscient que assumeix responsabilitat quant a la direcció i a l’organització de l’empresa, al costat de l’empresari corresponent.

No obstant això, en contraposició a altres disciplines jurídiques, el Dret del Treball i de la Seguretat Social no regula, d’una forma específica, la forma d’exigir responsabilitats als administradors de les societats mercantils en els casos d’impagament de deutes laborals o de Seguretat Social, fet que ha derivat que els tribunals apliquin directament en aquest àmbit el que es disposa en la Llei de societats de capital.

 L’administrador social, per raó de l’acompliment del seu càrrec com a representant i gestor de la societat, assumeix les mateixes obligacions laborals que un empresari personal respecte als seus empleats en matèria de contractació, respecte als drets laborals bàsics, retribució, Seguretat Social, prevenció, promoció, formació professional, informació i consulta amb els representants dels treballadors, negociació, etc.

 Una altra qüestió és que l’incompliment d’aquestes obligacions comporti la seva responsabilitat personal pels eventuals danys que se’n poguessin derivar, la qual cosa no està previst, en principi, en la legislació laboral, a diferència de la legislació societària, penal i concursal, que sí que contemplen l’extensió de responsabilitat en determinats supòsits.

La legislació societària, consagra el principi que els socis no responen personalment dels deutes socials, ja que això suposaria negar la personalitat mateixa de la societat.

L’actual Llei de societats de capital (LSC) fonamenta la responsabilitat de l’administrador davant dels accionistes i dels creditors socials del dany causat pels actes que fossin contraris a la llei, als estatuts o pels actes realitzats incomplint els deures inherents a l’acompliment del càrrec.

“Els administradors respondran enfront de la societat, enfront dels socis i enfront dels creditors socials, del dany que causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents a l’acompliment del càrrec, sempre que hagi intervingut dol o culpa.”

 

 

En l’àmbit laboral, la responsabilitat dels administradors té la seva base en el fet que aquests assumeixen tasques i responsabilitats de direcció i d’organització juntament amb l’empresari.

 Atenció. En definitiva, l’actual quadre de responsabilitats i diferents accions que tenen els socis i creditors contra l’administrador (l’acció social, l’acció individual, la responsabilitat específica per als supòsits en els quals no s’insta la dissolució o el concurs de la societat mercantil, etc.), la jurisdicció social no és competent per al seu enjudiciament.

 

Administradors de fet i de dret

 La llei també inclou entre els responsables de la societat no només a l’administrador en sentit estricte (de dret) sinó també a l’administrador de fet, que sense figurar com a administrador de la societat executa i pren les decisions, com per exemple: administrador amb càrrec caducat; directors generals, apoderats generals i gerents; representants persones físiques d’administradors persones jurídiques; o testaferros (persones que figuren com a administradors únics, però que en realitat no exerceixen com a tals, ja que hi ha una segona persona a l’ombra que és qui realment gestiona la societat).

En aquests casos de dubte, és possible promoure accions denominades d’aixecament del vel, que es duran a terme per descobrir qui és realment la persona que dirigeix la societat.

 

Responsabilitat en matèria d’accidents de treball i prevenció de riscos laborals

 Cal tenir en compte que s’atribueix a la jurisdicció social les accions que puguin exercitar els treballadors o els seus drethavents contra l’empresari o contra aquells als qui se’ls atribueixi legalment, convencionalment o contractualment una responsabilitat, pels danys originats en l’àmbit de la prestació de serveis o que tinguin la seva causa en accidents de treball o malalties professionals, inclosa l’acció directa contra l’asseguradora i sense perjudici de l’acció de repetició que pogués correspondre davant l’ordre competent.

Sobre la base del nou principi d’unitat jurisdiccional en matèria d’accidents de treball, els tribunals socials són competents per enjudiciar qualsevol demanda que un treballador dirigeixi contra l’administrador, gerent, encarregat o qualsevol altra personal que entengui que ha estat responsable de l’accident esdevingut.

Atenció. La llei estableix una exigent càrrega probatòria a càrrec de l’empresari i als concurrents en la producció de l’accident, en el sentit que han de provar i justificar l’adopció de les mesures necessàries per prevenir o evitar el risc, així com qualsevol factor excloent o minorador de la seva responsabilitat. A més posa de manifest, que no serà element exonerador  de la responsabilitat que l’accident hagi esdevingut per culpa no temerària del treballador ni que hagi respost a l’exercici habitual de la feina o a la confiança que aquesta inspira.

 

Responsabilitat per vulneració de drets fonamentals

Amb caràcter general s’atribueix a la jurisdicció social per a la tutela dels drets de llibertat sindical, vaga i altres drets fonamentals i llibertats públiques inclosa la prohibició de la discriminació i l’assetjament, contra l’empresari o tercers vinculats a ell per qualsevol títol, quan la vulneració al·legada tingui connexió directa amb la prestació de serveis.

En definitiva, això significa, que quan en una empresa l’administrador ha estat el que de forma directa i personal ha incorregut en vulneració de drets fonamentals contra un treballador, se li pogués exigir responsabilitats davant els tribunals socials.

 

Derivació de responsabilitat als administradors en matèria de deutes per quotes de Seguretat Social 

 La Llei General de la Seguretat Social (LGSS) disposa, que procedeix la formulació d’actes de liquidació en els deutes per quotes originades per derivació de responsabilitat del subjecte obligat al pagament, sigui quina sigui la seva causa i règim de la Seguretat Social aplicable, i sobre la base de qualsevol norma amb rang de llei. En conseqüència, la Inspecció de Treball i Seguretat Social pot estendre actes de liquidació o, si escau, requeriments, en matèria de cotització a la Seguretat Social, per a l’exigència de responsabilitat solidària als administradors de societats mercantils, sense necessitat de declaració prèvia de l’ordre jurisdiccional corresponent, mitjançant el procediment administratiu establert en el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social que contempla un tràmit d’audiència prèvia a l’administrador i l’eventual adopció de mesures cautelars (inclòs l’embargament preventiu).

Tot i que d’acord amb la llei es pot derivar la responsabilitat per incompliment de les obligacions de l’administrador en matèria mercantil, és inviable que la TGSS iniciï un procediment administratiu directe de derivació tant per a l’acció social com per a la individual tal com ha posat en relleu la Sotsdirecció General d’Ordenació i Impugnacions de la TGSS, i s’haurà d’acudir a la jurisdicció civil.

Només hi ha la possibilitat de la derivació administrativa dels administradors per:

a) Incompliment de l’obligació de dissolució de la societat.

b) Per la doctrina de l’aixecament del vel. Sempre cal tenir en compte les accions denominades aixecament del vel, les que consisteixen a descobrir a la persona que realment està dirigint la societat. En força ocasions entre els responsables d’una societat no solament es troba l’administrador, sinó també l’administrador de fet, el qual lidera i pren les decisions de l’empresa (directors generals, inversors, apoderats, gerents, etc.). Doncs bé, aquests administradors de fet també són responsables davant la llei.

 

En l’àmbit laboral, la responsabilitat dels administradors té la seva base en el fet que assumeixen tasques i responsabilitats de direcció i d’organització juntament amb l’empresari.